L'anonimat és la preservació de la identitat d'una persona. Pot causar-lo el desconeixement del seu nom o de l'individu en si.
Una persona pot, en un moment donat, actuar de manera anònima només perquè no se li ha acudit donar el seu nom, no li hagi donat importància o ningú no li ho hagi demanat. En altres casos la persona escull l'anonimat per a una determinada acció, sovint substituint el seu nom per un nick o pseudònim. També pot ser que hagi de ser anònima per obligació legal, com és el cas a Espanya amb els donants d'òrgans,[1] o per seguretat, com és el cas dels identificadors de criminals. Alguns concursos i premis, exigeixen en les seves bases mantenir l'anonimat de l'autoria, en el lliurament del suport no pot constar el nom ni cap signe que identifiqui l'autor, per exemple en el Premi Sant Jordi les novel·les originals s'han de presentar obligatòriament amb pseudònim,[2] i només després de la decisió del jurat es pot revelar la identitat de cada participant.
Quelcom signat com a anònim, o no signat, no implica que hi hagi un sol autor físic, sinó que pot ser un grup, una associació, per exemple, o diverses persones que actuen de manera successiva, com ocorria sovint als escrits medievals[3] o en certa manera a la viquipèdia. En aquest darrer cas, es tracta del que actualment se sol denominar creació col·lectiva o de creació en col·lectiu.[4][5]